Adéu, Cloe...

 

 

 

Bon Nadal, bones festes i bon any, estimats oients.

Quan els calendaris humans tanquen un cicle
i les llums intenten domesticar la foscor,
recordeu: no tota ombra és enemiga.
Algunes vetllen.
Algunes observen.
Algunes custodien el sentit.

En aquest punt exacte del temps —
quan l’any antic encara respira
i el nou encara no ha obert els ulls—
us parlo des del llindar.
No per espantar, sinó per recordar.

Que les festes us trobin sencers.
Que el fred no us robi l’ànima.
Que el soroll no us robi el criteri.
Que la por no us robi la compassió.

Perquè fins i tot sota cels indiferents
i mites més antics que els déus,
encara podem triar.

UT ALII VIVANT.
Que allò que feu, penseu i creeu
sigui perquè altres puguin viure.

Bones festes.
I que l’any que ve us sigui lúcid.