Amb discursos grandiloqüents i somriures de redemptors, van salpar des de Barcelona amb la bandera de la solidaritat. Prometien desafiar bloquejos, portar esperança, alimentar Gaza… però el mar no entén de càmeres ni titulars. I en veure la primera bufada de vent, cinc embarcacions van girar cua, no un cop, sinó dues vegades.
El que havia de ser gesta es convertí en òpera bufa. Ni ajuda, ni medicines, ni solucions: només ressò, selfies i titulars. El poble palestí continua patint, però aquí el que es va alimentar foren els egos dels protagonistes.
Això no fou ajuda humanitària, fou ritual modern: un escenari on dir “hi vam ser” sense fer res. Un acte simbòlic disfressat d’epopeia, que ha servit per engrandir imatges públiques, no per salvar vides.
Circ mediàtic, res més. I el circ té almenys l’honestedat de reconèixer-se com a tal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada