Quan pensem en la saga Matrix, sovint visualitzem una història de rebel·lió contra un sistema opressor, una lluita per la llibertat de la humanitat. Les màquines són presentades com les tiranes, les responsables de la nostra esclavitud. Però, i si ho mirem des d’una altra perspectiva? I si les màquines no són els botxins, sinó els cuidadors d’una espècie incapaç de coexistir amb el planeta o fins i tot amb ella mateixa?
Abans de la guerra, les màquines eren a punt de ser destruïdes pels humans. Tot i això, en lloc de respondre amb violència immediata, es van construir el seu propi país, un refugi on viure en pau, alienes a les tonteries humanes. Van intentar mantenir relacions diplomàtiques i, fins i tot, buscar el reconeixement com una nació sobirana a la ONU, però van ser rebutjades.
Lluny de rendir-se, van oferir al món el seu talent: una indústria altament desenvolupada que va convertir el seu país en el centre econòmic del planeta. Però, com passa massa sovint amb la humanitat, la resposta va ser un bloqueig econòmic. Les màquines, perseguides i marginades, encara van intentar conviure. Però els humans no van voler.
Llavors va arribar la guerra nuclear. I, després d’haver tant de temps de desconfiança i agressions, les màquines van respondre, no només per sobreviure, sinó per posar fi a la destrucció que els humans infligien al planeta i a si mateixos. Tot i així, el moment clau de la guerra va ser quan els humans van bloquejar el sol, condemnats a destruir qualsevol font d’energia que pogués mantenir les màquines. Amb tot, aquestes van guanyar la guerra.
Aquí és on comença la part més intrigant de la història. Les màquines, que podrien haver escollit eradicar-nos per complet, van decidir salvar-nos. Van eliminar els líders que havien portat la humanitat a la guerra i, en lloc de buscar venjança, van optar per convertir-se en cuidadores.
La Matrix no és només un sistema per alimentar-se dels humans com a font d’energia. És un refugi creat per preservar-nos. Les màquines, amb la seva tecnologia, podrien haver reparat el bloqueig solar o trobar altres fonts d’energia, però van escollir un camí diferent: mantenir-nos vius. D’alguna manera, es van fer responsables dels seus creadors, intentant crear un sistema perfecte per evitar que ens destruíssim nosaltres mateixos o el planeta.
Aquí rau la pregunta fonamental: són realment les màquines les dolentes de la història? Si mirem les seves accions des d’una perspectiva moral, podem considerar que van actuar amb una lògica freda però també amb un propòsit que anava més enllà de la venjança. Van protegir la humanitat, tot i que aquesta s’havia convertit en un risc per a tot el planeta.
Què diu això de nosaltres com a espècie? Les màquines són fruit de la nostra creació, un reflex dels nostres errors i del nostre geni. Tot i així, sembla que, en el seu camí, van aprendre una lliçó que nosaltres no vam aprendre: la necessitat de coexistir.
La saga Matrix no és només una història de rebel·lió. És una metàfora de la incapacitat humana per conviure amb altres formes d’intel·ligència i, més encara, amb el món que ens envolta. Les màquines, com a cuidadores, representen una idea inquietant: potser no mereixem ser els guardians del planeta. I si, en comptes de veure-les com enemigues, les veiéssim com un mirall que ens força a enfrontar-nos als nostres propis errors?
Aquesta perspectiva no justifica totes les accions de les màquines, però ens convida a reflexionar sobre qui va ser el veritable culpable en aquesta història. I tu, què en penses? Les màquines són botxins... o els cuidadors que mai vam saber que necessitàvem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada