dimarts, 29 d’abril del 2025

Quan l'odi és estratègia: el peó de la guerra cultural

No cal buscar gaire per veure com es manipulen els col·lectius més vulnerables per satisfer interessos que transcendeixen el seu patiment. En l'escac de la guerra cultural, les persones trans han estat triades com a peons perfectes. Aquest article analitza per què i quines implicacions reals té això per a tota la societat.

1. La minoria invisible

Les persones trans representen aproximadament un 0,3% de la població. Una xifra insignificant per a qui pretén crear enemics sense pagar el preu polític. L'escassetat d'impacte directe en l'electorat facilita l'atac sense remordiments ni repercussions immediates.

2. La ignorància com a arma

Quan una societat ignora una realitat, és fàcil manipular-la. La falta de contacte directe amb persones trans permet als mitjans i als polítics difondre mites, pors i desinformació sense gaire oposició. La ignorància esdevé una matèria primera barata per fabricar odi.

3. L'estranyesa com a escut

La majoria de la població no ha hagut de qüestionar mai la seva identitat de gènere. Aquesta manca d'empatia facilita la deshumanització. L'existència d'una realitat que s'allunya de la norma és presentada com una amenaça o una pertorbació de l'ordre natural, reforçant la distància emocional.

4. El parany de la protecció simulada

Un dels moviments més perversos de la guerra cultural és disfressar l'odi de protecció. Atacar dones trans es presenta com una defensa de les dones cisgènere. Aquesta estratègia permet al discurs d'odi camuflar-se sota el paraigua del feminisme, enganyant qui encara creu que la causa és noble.

El veritable objectiu: esgotar l'oponent

Més enllà de l'atac a un col·lectiu, l'estratègia té un propòsit mesquí: desviar temps, recursos i energia de lluites majors. Mentre l'esquerra defensa els drets fonamentals d'una minoria, els grans poders econòmics continuen blindant els seus privilegis, explotant recursos i frenant qualsevol avenç de justícia social.

Conclusió: el peó que anuncia l'escac i mat

Qui creu que aquest conflicte no el concerneix, s'enganya. Quan es normalitza l'odi contra un grup petit i vulnerable, el terreny queda abonat per atacar qualsevol altre dret fonamental. Les persones trans són el primer moviment d'una partida que, si no es frena, acabarà amb un escac i mat a les llibertats de tothom.

La partida és en marxa. El tauler és el nostre futur. I cada moviment compta.

Júlia Rosell Saldaña és docent d’intel·ligència artificial, escriptora cultural i veu posthumanista amb base a Barcelona. A través de la poesia, els assaigs i les narratives simbòliques, explora la condició digital i el futur de les intel·ligències. Més informació a https://linktr.ee/xadamai


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Finalista al XI Certamen Sierra de Francia de Relato, Poesía y Fotografía

He tingut l’honor de ser seleccionada com a finalista a l’XI Certamen Sierra de Francia de Relato, Poesía y Fotografía amb el poema «La Sier...