Ahir vaig resultar una de les guanyadores del 8è certamen per la Igualtat de Gènere realitzat per Matria, associació de dones de Dènia, a la Biblioteca Municipal de Dènia . Moltes gràcies a totes les assistents i per un acte tan maco ❤️
Podeu veure la gala a l'enllaç següent:
https://www.facebook.com/matria.associaciodedones/videos/692255230104247
El relat guanyador va ser:
Trenca’m i et faig mirall
Pilum Muralis
Quan
va arribar a casa, ell li va dir que no feia falta que opinés tant.
No ho va dir amb ràbia, sinó amb aquell to esmussat que li era tan familiar.
Com si les paraules fossin cops tous, però constants, com la gota que forada la
pedra.
Ella no va respondre. No per submissió, sinó perquè estava esmolant silencis.
Aquella nit, va despenjar el mirall del menjador i el va deixar al terra. Ell va dir que era un perill, que podia trencar-se. Ella va pensar que ja estava trencat, com tantes altres coses. Però el mirall, encara sencer, reflectia una dona que ja no era quieta.
El dia següent, ell li va retreure la roba, la veu, les idees, la manera de mirar, la manera de no somriure. Ella va seure al davant del mirall i es va mirar sense por.
I
aleshores ho va veure.
No era ella la que feia nosa. Era el reflex. El reflex d’un home que ja no
podia dominar el que no entenia.
Aquella nit, va esclatar el vidre. Un gest, una empenta, o potser només la tensió acumulada de tants anys. Els trossos es van escampar per tot el terra. Ell la va mirar, desencaixat, exigint explicacions.
—“Ara sí que estàs contenta? Mira què has fet.”
Ella va recollir un dels fragments. El va sostenir amb cura, com si fos un bocí de pell pròpia. I amb veu suau, va dir:
—“Ara sí que et veus.”
No
va cridar. No va plorar.
Només es va aixecar, travessant els trossos com si fossin neu. Cada passa
deixava petjada, sí, però també alliberament.
Quan
va tancar la porta, els miralls trencats no van fer soroll.
Només la seva silueta va ressonar, per fi sencera, en el silenci d’una casa que
ja no l’engabiava.
-------
Altres enllaços:
https://canfali.com/homenaje-a-rosa-seser-en-los-premios-matria/
Júlia Rosell Saldaña és docent d’intel·ligència artificial, escriptora cultural i veu posthumanista amb base a Barcelona. A través de la poesia, els assaigs i les narratives simbòliques, explora la condició digital i el futur de les intel·ligències. Més informació a https://linktr.ee/xadamai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada