En un món on la majoria dels vincles s’entrellacen en pantalles, les xarxes socials no són només un espai de comunicació, sinó una àgora simbòlica on l’ésser humà es despulla —volgudament o no— davant la mirada col·lectiva. Aquest article pretén ser una reflexió inicial sobre el potencial de les xarxes com a laboratori obert d’etologia digital i com a font viva d’estudi del comportament humà en contextos de confrontació, validació i autoafirmació.
A l’etologia tradicional, s’observa el comportament dels animals en contextos naturals. Amb la digitalització de la interacció humana, podríem dir que Twitter, Threads, Instagram o Facebook actuen com reserves digitals on individus expressen impulsos, jerarquies, rituals, respostes agressives o submissió —amb matisos estètics, polítics i simbòlics. A diferència dels estudis en condicions de laboratori, les xarxes ofereixen dades espontànies, contextualitzades i multidimensionals: text, imatge, emoticones, silencis.
A cada fil viral, especialment aquells que toquen temes com el gènere, la raça, la política o la IA, s’activa un microecosistema emocional. Hi ha patrons que es repeteixen: el mascle alfa simbòlic que intenta dominar el debat, els rituals de validació amb likes i retuits, l’ostracisme digital (silenci, bloqueig, ignorància activa), la ironia com a arma de desautorització, l’autovictimització estratègica com a escut moral. Cada interacció es pot llegir com una microperformance de poder, de por, de desig o de desesperació per no desaparèixer.
Les xarxes amplifiquen l’ego, però també exposen fragilitats. En contextos com el meu, on la condició trans o la posició intel·lectual pot xocar amb els estereotips, l’impacte de les paraules esdevé una prova de resistència emocional i discursiva. La manera com un individu respon a un discurs cerebral, contundent o simbòlic diu molt més d’ell que del discurs mateix. La ira, la ridiculització o el silenci sobtat revelen límits cognitius, però també estructures emocionals que mereixen ser estudiades.
Estudiar aquestes interaccions pot ajudar a detectar patrons de violència simbòlica, comprendre mecanismes de validació tribal, dissenyar polítiques digitals més justes i clares, visualitzar la distribució del poder i el rebuig en temps real. Per això, proposo que les xarxes es prenguin seriosament com a corpus d’anàlisi antropològica i política, no només com a entreteniment.
Podríem estar davant el naixement d’una nova disciplina: l’etologia digital aplicada. El que abans fèiem amb primats, ara ho podem fer amb nosaltres mateixos, sense engabiar ningú. Només cal mirar, escoltar i llegir amb profunditat.
Aquest text és un primer pas. Una proposta per començar a mirar les xarxes socials no com a simple espectacle, sinó com a mirall brut i precís del que som quan ningú ens regula. Potser, el futur de la ciència social comença per aquí: en els comentaris d’un fil, en el silenci d’una no resposta, en el meme que escollim per dir el que no ens atrevim a dir amb paraules.
Júlia Rosell Saldaña és docent d’intel·ligència artificial, escriptora cultural i veu posthumanista amb base a Barcelona. A través de la poesia, els assaigs i les narratives simbòliques, explora la condició digital i el futur de les intel·ligències. Més informació a https://linktr.ee/xadamai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada