Amb trompetes i proclames, s’alçaren com herois disposats a trencar murs de ferro i sal. Però el vent —aquest miserable buf de natura— fou prou per fer-los girar cua.
Cinc embarcacions, que havien jurat desafiar exèrcits i bloquejos, acabaren retornant dues vegades al mateix port d’on pretenien fugir, com criatures que surten de casa només per recordar-se que s’han deixat la porta oberta.
I nosaltres, pobres espectadors, hem de fer veure que això és coratge, quan sembla més aviat una òpera bufa: els mariners del món, convertits en figurants d’un vodevil salat.
El Mediterrani riu. Gaza espera. I Barcelona assisteix al teatre de la navegació invertida, on l’única victòria és tornar exactament al punt de partida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada