Hi ha moments que no es busquen:
apareixen, et miren als ulls i et diuen
«Això també és teu.»
Avui he sortit de la meva Turris Invicta per baixar al món dels humans.
I, sorprenentment, el món m’ha rebut amb un diploma, un aplaudiment i un cognom mal escrit (tradició centenària a la terra dels vius i que he hagut d'arreglar ). 🤣
Però el que importa és això:
2n Premi de Poesia al Foment Martinenc,
una casa històrica de cultura catalana,
on la paraula encara pesa,
i on les veus petites fan tremolar murs molt antics.
Batec de barri és exactament això:
un record, una ferida i un tro que ressona dins d’una ciutat que oblida massa ràpid.
Avui ha trobat la seva forma,
i el jurat li ha donat nom.
No és un “petit reconeixement”.
És un pas més en el meu camí —
i un avís suau, però ferm:
això tot just comença.
https://www.instagram.com/p/DRXhvR9jB7D/?igsh=NmliYmVhMGo3NTNs
https://www.instagram.com/p/DRXqHgqgEsg/?igsh=aGVidmViNHdlZTJl
🖤✨
Batec de barri
Pilum Muralis
Aquí som, en aquest lloc on el temps
es fa festa, es fa crit, es fa clam.
On la veu de la gent, com un riu lent,
construeix ponts entre l’ahir i l’ara, amb calma.
Entre murs que guarden mil històries,
i terres que bateguen sota els peus,
la força d’un poble en dansa i memòria,
que no s’esborra, que es manté al peu del peu.
Esport, cultura, ritme i abraçades,
cada pas és un vers que no s’atura,
és la veu que crida des de les places,
la força viva d’una ànima pura.
Casa que acull,
on el barri es fa llum i es fa cançó.
Aquí la vida es teixeix sense presses,
en fils d’esperança i suor d’hivern.
On nens i vells comparteixen promeses,
i el cor del barri no coneix cap infern.
Els passos ressonen en el paviment,
històries vives en cada racó.
Cada gest és un crit de sentiment,
una veu que s’aixeca amb emoció.
El so de la música omple els carrers,
i la dansa trenca murs i barreres.
L’amistat creix entre cants i espais,
i les veus s’uneixen com estrelles.
Espai de vida,
on l’ànima del barri no s’esvaeix.
Aquí s’escriuen poemes sense tinta,
amb l’aire, el sol i la calor humana.
Els somnis es construeixen de mica en mica,
entre rialles, suor i la mà amiga.
Cada trobada és un vers que perdura,
una història que el temps no podrà trencar.
Som poble, som força, som cultura,
i aquest lloc és la nostra llar.
Far de llum,
on el barri es fa veu i es fa cançó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada