Vivim en una època on sembla que etiquetar algú és el recurs més fàcil per resoldre un desacord. "Racista," "TERF," "woke," "extrema dreta" són termes que, en molts casos, s’han convertit en armes llençades a la primera oportunitat, sovint sense una reflexió profunda o un context adequat. Però, què aconseguim realment amb aquestes etiquetes? Alimentar els radicalismes i esquivar el debat. És hora de qüestionar aquesta dinàmica.
Les etiquetes com a murs
Quan etiquetem algú de forma ràpida i simplista, ens estem construint un mur entre nosaltres i aquella persona. En lloc d’intentar entendre les seves perspectives, la reduïm a una paraula, negant-li qualsevol complexitat. Això pot ser còmode per reafirmar les nostres pròpies creences, però no resol els problemes ni enriqueix el diàleg. Al contrari, fa que les persones s’atrinxerin encara més en les seves posicions.
Les etiquetes no només són limitadores, sinó que també són reductores. Algú pot ser acusat de "racista" per fer una crítica cultural legítima o de "TERF" per qüestionar certes narratives del gènere. En lloc de discutir els arguments amb honestedat, sovint es recorre a aquestes paraules com si fossin punts finals d’un debat que mai ha començat.
Radicalismes alimentats per la polarització
El resultat d’aquest ús abusiu de les etiquetes és la polarització. Quan etiquetem algú de manera despectiva, moltes vegades no fem més que alimentar el radicalisme a l’altra banda. Les persones rebutjades per un grup sovint es refugien en espais on les seves idees són acceptades sense qüestionaments, creant així una espiral de radicalització. I en aquesta dinàmica, el que es perd és el debat constructiu i la possibilitat d’arribar a punts en comú.
La cerca d’una veritat compartida
Només hi ha una veritat absoluta que compartim tots els éssers vius: tot el que està viu, mor. Aquesta realitat existencial ens uneix, més enllà de les nostres diferències ideològiques, socials o culturals. Si entenem que, al final, tots compartim aquesta condició temporal, potser podríem posar més energia en connectar com a éssers humans en lloc de dividir-nos en categories simplistes.
La vida és complexa, i nosaltres, com a persones, també ho som. Ningú és perfectament coherent, i tothom té contradiccions. Per què no ens dediquem a explorar aquestes contradiccions amb curiositat en lloc de reduir-les a una etiqueta?
Una crida al debat i al pensament crític
No és fàcil canviar la manera com ens comuniquem, però és necessari. Hem de començar a escoltar més i etiquetar menys. Això no vol dir que no es pugui criticar idees o accions amb fermesa, però aquesta crítica hauria de basar-se en arguments sòlids i en una voluntat d’entendre, no en l’impuls de desqualificar.
Si realment volem avançar com a societat, hem d’abandonar les etiquetes fàcils i fomentar un diàleg honest, obert i respectuós. La polarització i els radicalismes són barreres que només es poden trencar si ens atrevim a mirar més enllà de les paraules buides i ens centrem en la complexitat de les persones i les seves idees.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada