En els darrers anys, han sorgit moviments com "Contra el borrado de mujeres" que diuen defensar els drets de les dones davant d’allò que consideren una amenaça: les persones trans, especialment les dones trans. Tot i que es presenten com a protectors de les dones, en realitat perpetuen una obsessió biologicista que no només contradiu els seus arguments contra el masclisme, sinó que també reforça estereotips que han marginat les dones al llarg de la història.
Biologia com a arma d’exclusió
La insistència d’aquests moviments en reduir les dones a la seva biologia (úter, cromosomes XX, capacitat reproductiva) recorda perillosament els arguments que el patriarcat ha utilitzat per relegar les dones a un segon pla. Les mateixes persones que critiquen el masclisme biologicista acaben caient en el mateix parany: limitar el concepte de dona a característiques físiques, ignorant que el gènere és una construcció molt més complexa que no es pot reduir a la biologia.
Aquesta reducció no només exclou les dones trans, sinó que també ignora les diversitats entre les mateixes dones cisgènere: què passa amb les dones sense capacitat reproductiva, amb variacions intersexuals o amb experiències fora del "normatiu"? Aquesta visió limitada no protegeix ningú, només perpetua una divisió basada en conceptes arcaics.
L’obsessió amb les dones trans
Un dels punts més preocupants d’aquests moviments és la seva obsessió quasi exclusiva amb les dones trans, a les quals consideren homes disfressats que envaeixen espais femenins. Aquest enfocament no només és profundament deshumanitzador, sinó que ignora la realitat de moltes dones trans: persones que han lluitat tota la seva vida per ser reconegudes, no per dominar, sinó per viure en pau.
Posar com a exemples casos mediàtics aïllats, sovint exagerats o trets de context, només serveix per alimentar tòpics i prejudicis. Aquestes generalitzacions invisibilitzen la realitat de moltes persones trans que no volen cridar l’atenció, sinó simplement ser elles mateixes.
Invisibilització dels homes trans
Un altre aspecte que denota la manca de coherència d’aquests moviments és la seva absoluta indiferència cap als homes trans. Les persones trans masculines rarament són esmentades, i això no és casualitat. En la seva narrativa, els homes trans no encaixen perquè no desafien els estereotips que aquests moviments volen reforçar. El resultat és un silenci que perpetua la discriminació.
El tracte que reben molts homes trans posa en evidència aquesta doble vara de mesurar. Des de situacions absurdes com ser obligats a utilitzar lavabos segons el sexe assignat al néixer, on són tractats com depredadors sexuals, fins al rebuig en espais transfeministes si la seva masculinitat és "massa visible." Són acceptats només quan compleixen un cert ideal andrògin, però rebutjats quan trenquen els tòpics associats al seu gènere.
Problemàtiques dins de les pròpies dones cisgènere
Cada cop més, sorgeixen conflictes entre les mateixes dones cisgènere per reconèixer-se entre elles com a tals. En alguns casos, si una dona no compleix certs estereotips de "feminitat" –com vestir d’una manera concreta, tenir certes característiques físiques o comportar-se segons normes socials preestablertes–, pot ser acusada de ser transsexual. Aquesta situació no només és absurda, sinó que posa en evidència la superficialitat dels arguments biologicistes i la pressió que exerceixen sobre totes les dones, cis o trans, per ajustar-se a ideals rígids i sovint masclistes.
Respecte a totes les opinions, però no a l’odi
Recordem que tota opinió és digna de ser expressada, però les manques de respecte, la intolerància i l’odi no són pas quelcom que mereixi respecte algun. La societat moltes vegades avança lentament, i cal recordar que, en general, les persones trans (sobretot femenines) són, a escala social, de quarta categoria. Això implica que hagin d’existir mecanismes de defensa d’aquest col·lectiu, de la mateixa manera que n’hi ha d’haver per defensar les dones de problemàtiques derivades d’una societat masclista. Negar aquest suport només perpetua les desigualtats que hauríem d’estar intentant combatre.
Cap a una visió inclusiva
Si aquests moviments volen realment defensar les dones, haurien de començar per abandonar el biologicisme i reconèixer la diversitat d’experiències que engloba la condició de ser dona. Això inclou donar suport a les dones trans, que en molts casos pateixen les mateixes opressions patriarcals, i respectar també la identitat i les lluites dels homes trans.
La veritable lluita feminista no hauria de consistir en excloure i dividir, sinó en construir ponts i desafiar els sistemes que perpetuen la discriminació. La biologia no és destí, i obsessionar-nos amb ella només ens fa retrocedir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada