La societat actual continua estructurant-se al voltant de categories socials que, tot i estar en constant evolució, perpetuen desigualtats i tensions. Aquestes categories, tot i no ser explícites, actuen com a barreres o privilegis invisibles. Analitzem-les des d’una perspectiva crítica, dividint-les en quatre nivells aproximats:
1. Homes (Categoria 1)
Els homes, especialment cisgènere i heterosexuals, sovint ocupen el lloc més alt en l'escala social. Això no vol dir que tots els homes tinguin una vida fàcil o sense reptes, però el sistema masclista tradicional els afavoreix de manera general.
- Privilegis: Aquests homes solen gaudir d’avantatges laborals, socials i polítics, sense haver de justificar constantment el seu lloc al món. Viuen sense l’ombra constant del qüestionament que afecta altres grups.
- Responsabilitats incomplertes: Molts homes cis no participen activament en la lluita per desmuntar el masclisme, cosa que perpetua una estructura que afavoreix la seva comoditat. Tanmateix, cal destacar que alguns sí que ho fan, i és important reconèixer-los.
2. Dones (Categoria 2)
Les dones han estat històricament relegades a un segon pla, però gràcies al feminisme han aconseguit grans avenços. No obstant això, encara lluiten contra el masclisme estructural que impregna molts àmbits de la vida.
- Enfrontaments entre dones: Les dones també poden perpetuar estructures opressores. Algunes oprimeixen membres de les categories inferiors (immigrants i persones trans), reafirmant el seu lloc en l’escala social a canvi d'acceptació per part de la Categoria 1.
- Doble lluita: Les dones no només lluiten contra el patriarcat, sinó també contra estereotips que limiten la seva feminitat o qüestionen la seva vàlua si no compleixen certs rols.
3. Immigrants i altres col·lectius marginalitzats (Categoria 3)
Aquest grup engloba persones que sovint són considerades "altres" pel simple fet de no encaixar en els estàndards culturals o socials predominants.
- Discriminació transversal: Els immigrants, per exemple, sovint són relegats a tasques precàries o invisibilitzats socialment. En sentir-se de tercera categoria, alguns intenten escalar socialment menyspreant membres d'altres categories, especialment les dones, a qui consideren moltes vegades inferiors, repetint estructures masclistes.
- Lluita per la dignitat: Moltes persones d’aquesta categoria lluiten activament per trencar aquestes barreres, però la seva veu sovint és ignorada o utilitzada només com a eina política.
4. Persones trans i dissidents de gènere (Categoria 4)
Aquest grup, el més vulnerabilitzat, sovint és el blanc d’odis i discriminacions, no només per part de les categories superiors, sinó fins i tot per part d’algunes dones (Categoria 2) o immigrants (Categoria 3).
- La doble opressió: Les persones trans i altres dissidents de gènere no només han de lluitar per la seva identitat, sinó també contra tòpics, estereotips i violències que sovint les situen com una amenaça o una "anomalia."
- Exclusió en espais feministes: En alguns cercles feministes, les persones trans són rebutjades per no encaixar en visions estrictament biologicistes de la dona, cosa que perpetua opressions internes dins del mateix moviment.
- Cap suport estructural: Aquest grup sovint no té xarxes de suport sòlides i ha de lluitar pel reconeixement social des d’una posició de gran vulnerabilitat.
El problema dels enfrontaments estúpids
El sistema actual fomenta enfrontaments absurds entre grups vulnerabilitzats, desviant el focus del problema real: la desigualtat estructural que beneficia la Categoria 1. Mentre les dones critiquen persones trans, o els immigrants adopten actituds masclistes per sentir-se més poderosos, el sistema es manté intacte.
Un camí cap al canvi
Si volem una societat més justa, hem de començar a reconèixer com interactuen aquestes categories i deixar de caure en dinàmiques d’opressió mútua. És fonamental:
- Promoure la col·laboració entre grups vulnerabilitzats.
- Desmuntar els privilegis de la Categoria 1 sense reproduir odi.
- Combatre les estructures masclistes i excloents des d’una perspectiva inclusiva i empàtica.
Només així podrem construir una societat on ningú visqui "tan panxo" a costa de la discriminació d’altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada