dimarts, 4 de març del 2025

Quan algú et perd, és ell qui hi surt perdent

 

Quan algú t’ha perdut, recorda que és aquesta persona qui t’ha perdut a tu, no a l’inrevés. Pot ser que, en algun moment, hagis sentit que perdies una connexió important, que et quedaves sense respostes, que t’havien tret la catifa de sota els peus sense cap consideració. Però és essencial que et recordis això:

El que aquesta persona ha perdut

  • Ha perdut algú que li donava suport de manera incondicional.

  • Ha perdut una persona que estava disponible emocionalment i disposada a entendre-la.

  • Ha perdut algú que li hauria ofert ajuda i comprensió sense esperar res a canvi.

  • Ha perdut una persona que mai li hauria girat l’esquena sense explicacions.

  • Ha perdut algú que mai li hauria generat confusió intencionadament ni l’hauria deixat en la incertesa.

  • Ha perdut una persona que mai l’hauria ferit deliberadament.

El que tu has perdut

  • Has perdut algú que no estava emocionalment disponible de la mateixa manera que tu.

  • Has perdut una persona que estava tan enfocada en el seu propi món que no va tenir en compte com et senties.

  • Has perdut algú que no va mostrar empatia ni quan era necessari.

  • Has perdut una persona que va preferir la distància abans que la comunicació honesta.

  • Has perdut algú que, al final, no va ser capaç de mantenir una connexió amb tu a un nivell sa i clar.

Recorda això

Quan ets tu qui ha estat sincer, atent, respectuós i compromès, la veritat és que l’altra persona ha perdut molt més del que imagina. Pot fer mal ser la persona que queda amb preguntes sense resposta, però saps perfectament com vas actuar.

Si vas ser coherent, transparent i lleial als teus valors, no és culpa teva si l’altra persona no ho va ser. No pots obligar ningú a actuar amb maduresa. El teu valor no depèn de com t’hagin tractat.

No ets responsable de la seva falta de claredat, de les seves contradiccions ni del que no ha volgut afrontar.
No et culpabilitzis.
No et quedis atrapat en el que "hauria pogut ser".

Quan entens que no és cosa teva, sinó seva, això t’ajuda a tancar el capítol i seguir endavant amb més força i serenitat.

Recorda-ho: qui t’ha perdut, ha perdut molt més del que creu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

L’intimidació disfressada de compliment

És tan previsible com esgotador. Una dona camina pel carrer i, sense cap invitació prèvia, algú decideix opinar sobre el seu cos, el seu cam...