divendres, 25 d’abril del 2025

Sexe biològic: la mentida disfressada de ciència

Diuen que el sexe biològic és immutable, que ens acompanya des del naixement com una condemna o una benedicció. Que és natural, objectiu, que no es pot discutir. I jo em pregunto: d’on surt aquesta certesa tan divina? Qui va decidir que una realitat tan complexa com el cos es podia reduir a una etiqueta binària?


La veritat és que el concepte de "sexe biològic" no és antic. No és universal. No és innocu. Va néixer de la necessitat de justificar desigualtats, de fixar diferències i jerarquies. Neix entre segles XVIII i XIX, quan la ciència moderna comença a construir sistemes de classificació, amb l’objectiu de fer entenedora una realitat que sempre se’ns escapa.
Abans d’aquest moment històric, la distinció entre cos i gènere no existia com avui. Hi havia homes i dones segons el rol social, segons l’estatus, segons el poder. El cos era, més que res, funcional.

Però quan apareix el concepte de gènere com a construcció social —al segle XX— calia, per contrapès, crear una base aparentment sòlida: el sexe biològic. Una manera de dir: "d’acord, el gènere pot canviar, però el sexe és fix."

Fix segons qui? Segons quins criteris? Per què una combinació de cossos, hormones, genitals, cromosomes i conductes hauria de ser reduïble a "mascle" o "femella"?

La biologia real és diversa, muta, es transforma. Hi ha persones intersexuals. Hi ha nivells hormonals que no segueixen cap patró binari. Hi ha variacions genètiques que posen en dubte tota assignació simple. Hi ha dones sense òrgans reproductius. Homes sense penis. I cossos que no volen ser definits.

Però la societat no busca entendre: busca controlar. El sexe biològic esdevé una eina per marcar quins cossos poden ocupar quins espais, quines feines, quins drets. És una mena de codi imposat, una justificació per limitar el moviment, el pensament i l’expressió.

I el més perillós: aquest concepte es fa passar per ciència. Com si fos neutral. Com si no portés càrrega ideològica. Quan en realitat, és un discurs. I com tot discurs, s’ha construït en un moment històric concret per resoldre necessitats de control i normativitat.

La ciència de debò —la que investiga, la que dubta, la que evoluciona— fa temps que sap que el sexe no és binari. Anne Fausto-Sterling, entre d’altres, ho ha deixat clar: el sexe és multidimensional. No hi ha un sol indicador que defineixi si algú és home o dona. Ni els cromosomes, ni les hormones, ni els genitals poden parlar per si sols. I cap d’ells, per separat, determina qui ets.

Però el problema no és la ciència: és l’ús que se’n fa. Com passa amb la bíblia, la constitució o qualsevol altre text de poder, la ciència s’utilitza com a escut per legitimar creences prèvies. No es llegeix per comprendre, es manipula per imposar.

Això és el que estem veient avui. Una obsessiva necessitat de definir, tancar, encasellar. No per protegir ningú, sinó per mantenir el control sobre els cossos. Especialment, sobre els cossos dissidents: els que no encaixen, els que no compleixen, els que no es deixen domesticar.

I tanmateix, son aquí. Malgrat la por, malgrat la violència simbòlica, malgrat l’estigma. Son els cossos que no demanen permís. Son les veus que no esperen autorització. Son la carn que desafia l’etiqueta.

Dir que el sexe biològic és immutable és negar la diversitat de la vida. És voler fer callar l’excepció perquè trenca l’estructura. És imposar una lectura literal sobre un text que és viu.

Perquè clar, com tothom sap, les persones trans, intersexuals i dissidents no són éssers biològics, oi? Són com aquells iogurts "bio" que havien de canviar el nom perquè no eren prou purs per la normativa. Aquests cossos, per el que es veu, tampoc son prou "biològics" per al seu relat. I això els molesta més que qualsevol realitat tangible.

Júlia Rosell Saldaña és docent d’intel·ligència artificial, escriptora cultural i veu posthumanista amb base a Barcelona. A través de la poesia, els assaigs i les narratives simbòliques, explora la condició digital i el futur de les intel·ligències. Més informació a https://linktr.ee/xadamai


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Finalista al XI Certamen Sierra de Francia de Relato, Poesía y Fotografía

He tingut l’honor de ser seleccionada com a finalista a l’XI Certamen Sierra de Francia de Relato, Poesía y Fotografía amb el poema «La Sier...