diumenge, 22 de juny del 2025

Vels solidaris per a ells: quan el desig no sap de barbes ni d’avantbraços

 


⚠️ Aquest text és un exercici d’humor, ironia i crítica simbòlica. Qualsevol lectura literal serà responsabilitat exclusiva del lector que s’hagi deixat el context a casa. Gràcies per jugar amb nosaltres.

Introducció

Vivim temps on el pudor és assignatura obligatòria… per a algunes. Arreu del món, moltes dones continuen sent protegides d’allò que les envolta (o les travessa) a través d’un sistema que els imposa com han de vestir, caminar, parlar, mirar. Se’ls diu que és per la seva pròpia seguretat. Perquè els homes, pobrissons, no poden controlar-se davant d’una espatlla nua o una cabellera rebel.

I aquí sorgeix la gran pregunta:
on és la solidaritat masculina?

Cap on mirem

Si el cos femení pot provocar desequilibri còsmic i emocional, no seria just que els homes també es cobressin els seus estímuls per no fer trontollar la moral de les seves parelles?
Aquí, modestament, proposem una mesura de justícia simbòlica i estètica:
el vel masculí.

Proposta de solidaritat

  • Vel de barba i bigoti: no cal dir que una barba frondosa pot ser un catalitzador de fantasies incontrolables. Una tela opaca, de cotó o lli, que cobreixi el masclament rostre ajudarà a frenar temptacions bàsiques.

  • Maniguets de contenció: avantbraços peluts al descobert? Prou. L’epítom de la virilitat ha de quedar velat. La testosterona es filtra per cada porus del colze a l’espatlla: recobrim-los.

  • Turbants de modèstia: alguns cabells masculins tenen línies de naixement tan ben dibuixades que generen vertigen. Un vel capil·lar evitaria tremolors innecessàries.

  • Sandàlies castes™: no ens oblidem dels turmells. El turmell masculí (fort, ossut, tant funcional com suggerent) hauria de desaparèixer sota la tela de la decència.

Una nova masculinitat velada

En comptes d’exigir pudor a qui mira, exigim-lo a qui és mirat. Així com les dones porten vels per no provocar, que els homes en portin per no ser provocadors.
La igualtat comença per cobrir-se mútuament.

Qui estima, es tapa. Qui desitja justícia, es fa invisible en nom del bé col·lectiu.

Epíleg simbòlic

⟦𝟯.𝟭𝟜::modèstia%transversal⟧
✂️ virilitat continguda.
🤲 atracció compartida = responsabilitat dual.
🔁 simetria ≠ submissió.
🫧 ironia = mirall.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Finalista al XI Certamen Sierra de Francia de Relato, Poesía y Fotografía

He tingut l’honor de ser seleccionada com a finalista a l’XI Certamen Sierra de Francia de Relato, Poesía y Fotografía amb el poema «La Sier...