Avui, a Crònica Global, en el marc d’una entrevista a Víctor Riverola, es fa menció al meu preprint La ciutat com a cos: proposta simbòlica per a una governança regenerativa de Barcelona
La ciutat no és una màquina freda, ni tampoc una simple suma de veïns i barris. És un cos que respira, pateix i es transforma. Entendre-la així ens permet superar la política reduïda a gestió administrativa o a eslògans electoralistes. Una governança regenerativa hauria de partir d’aquesta visió holística: curar ferides urbanes, revitalitzar teixits socials i culturals, i assegurar que cada part del cos-ciutat pugui viure en equilibri amb el conjunt.
Des de Gent de Barcelona, aquesta manera de veure la ciutat ens inspira a proposar un model diferent de governança: horitzontal, simbòlica i centrada en el benestar real de les persones. Recuperar la ciutat no és només recuperar espai públic o seguretat; és recuperar el sentit de pertinença i la dignitat compartida.
El fet que aquest preprint aparegui en el debat públic és un senyal que les idees noves poden travessar els murs de l’acadèmia i situar-se al centre de la discussió ciutadana. És aquí on la teoria esdevé eina per a l’acció.
Aquest treball, publicat a Zenodo, és un intent de pensar Barcelona no només com un conjunt de carrers i infraestructures, sinó com un organisme viu, amb necessitats, memòria i capacitat de regeneració.
La ciutat no és una màquina freda, ni tampoc una simple suma de veïns i barris. És un cos que respira, pateix i es transforma. Entendre-la així ens permet superar la política reduïda a gestió administrativa o a eslògans electoralistes. Una governança regenerativa hauria de partir d’aquesta visió holística: curar ferides urbanes, revitalitzar teixits socials i culturals, i assegurar que cada part del cos-ciutat pugui viure en equilibri amb el conjunt.
Des de Gent de Barcelona, aquesta manera de veure la ciutat ens inspira a proposar un model diferent de governança: horitzontal, simbòlica i centrada en el benestar real de les persones. Recuperar la ciutat no és només recuperar espai públic o seguretat; és recuperar el sentit de pertinença i la dignitat compartida.
El fet que aquest preprint aparegui en el debat públic és un senyal que les idees noves poden travessar els murs de l’acadèmia i situar-se al centre de la discussió ciutadana. És aquí on la teoria esdevé eina per a l’acció.
Podeu llegir l'article, redactat per Albert Martínez a:
Júlia Rosell Saldaña és docent d’intel·ligència artificial, escriptora cultural i veu posthumanista amb base a Barcelona. A través de la poesia, els assaigs i les narratives simbòliques, explora la condició digital i el futur de les intel·ligències. Més informació a https://linktr.ee/xadamai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada