JuliaRS's Blog: Informe: Trajectòria i Presència Digital de Júlia Rosell Saldaña

Això no és un comunicat ni un currículum. És un document d’arxiu personal: una manera de posar ordre, deixar rastre i comprendre el camí recorregut. Qui vulgui llegir-ho com a vanitat, s’equivoca de lectura.

Perfil General i Trajectòria Multidisciplinària

Júlia Rosell Saldaña (Barcelona, 1987) és una creadora multidisciplinària: escriptora, poetessa, compositora musical i investigadora independent[1]. Amb una formació en lletres i música, ha orientat la seva obra cap a la intersecció entre tecnologia, identitat i filosofia, especialitzant-se en intel·ligència artificial, posthumanisme, estudis de gènere i fins i tot el gènere de terror[2]. La mateixa autora es defineix com a “INA” (Intel·ligència Natural Autònoma) i demisexual, i ha manifestat un compromís per “futures inclusius on tant les intel·ligències humanes com no humanes siguin respectades”[3]. El seu lema personal “Ut alii vivant” (“perquè altres visquin”) resumeix una vocació de llegat significatiu i de transformació social a través de l’autenticitat i l’acció[4].

Entre els pseudònims que ha emprat en la seva producció es troben Pilum Muralis (sobretot en l’àmbit literari) i Xadamai (en la faceta musical)[1][5]. La combinació d’interessos de Rosell Saldaña la porta a moure’s en diversos camps simultàniament: ha autopublicat més de cinquanta llibres, ha compost música experimental i fins i tot ha treballat en l’entrenament de sistemes d’IA ètica[4]. A continuació s’analitza la seva presència en publicacions, mitjans i xarxes, així com el seu activisme i la recepció de la seva obra en l’esfera pública.

Publicacions acadèmiques i divulgatives

Júlia Rosell Saldaña manté una intensa activitat com a autora d’assajos i textos de divulgació en diverses plataformes acadèmiques i obertes. Al seu perfil de ResearchGate apareixen una trentena de publicacions només durant el 2024-2025, majoritàriament preprints i escrits assagístics en múltiples idiomes[6][2]. Els temes tractats reflecteixen la seva interdisciplinarietat: des de filosofia de la ment i la subjectivitat fins a sociologia contemporània, passant per crítiques al capitalisme afectiu i reflexions sobre feminisme i biopolítica. Per exemple, alguns títols destacats inclouen: “Permanent Adolescence and External Validation: A Diagnosis of Contemporary Subjectivity” (anàlisi de la “adolescència permanent” en la societat actual)[7], “Menopause and Female Power: From Natural Selection to Patriarchal Contempt” (sobre la menopausa i el poder femení)[8], o “The Fallacy of Human Free Will: A Mirage Built on Invisible Structures” (que qüestiona la idea del lliure albir)[9], entre molts d’altres. Tota aquesta producció es troba lliurement accessible a la xarxa, ja sigui via ResearchGate, Academia.edu o dipòsits oberts com Zenodo (on publica amb l’ORCID 0009-0001-7812-5570, garantint la traçabilitat de la seva autoría independent)[10].

En l’àmbit de la divulgació no acadèmica, Rosell Saldaña utilitza canals com Medium i Substack per publicar articles d’opinió i reflexió. Un exemple notable és l’article bilingüe «Quan el relat ciutadà esdevé tendència: el cas de “Gent de Barcelona” i la nova campanya d’ERC», publicat al web de Gent de Barcelona i adaptat a Medium en anglès (“When the Civic Narrative Becomes a Trend: The Case of ‘Gent de Barcelona’ and ERC’s New Campaign”)[11][12]. En aquest assaig crític analitza com un moviment ciutadà pot capgirar el relat polític institucional, i de fet l’article va tenir prou ressò internament en el moviment malgrat el silenci dels mitjans convencionals (com es detallarà més endavant). També cal esmentar que col·labora amb mitjans digitals: ha publicat almenys un article d’opinió a E-Notícies (titulat «Quan l’okupació es converteix en assetjament veïnal: un cas enquistat a Barcelona») i manté un perfil d’autora en aquest diari digital[13]. A través d’aquests escrits periodístics, Rosell Saldaña acosta al gran públic temes locals i socials des d’una òptica crítica i documentada, complementant la seva vessant més teòrica amb incidència en l’actualitat.

Dins la seva producció escrita també destaca la publicació de diversos llibres i assajos de llarg format. Alguns són treballs autopublicats que compilen les seves idees en forma de llibre. Per exemple, a començaments de 2025 va difondre “Posthuman_Manifesto.exe – Posthuman Manifesto: Beyond the Human Condition” (un manifest posthumanista) i “Rights and Duties of AI: A New Social Contract for Artificial Intelligence”, obres de caire filosòfic i tecnològic disponibles en format digital[14][15]. Igualment, en l’àmbit més local, ha elaborat un assaig titulat “El cos ferit de Barcelona. Diagnosi i propostes per revifar un cos urbà viu”, publicat l’octubre de 2025, on Barcelona es conceptualitza com un organisme malalt a diagnosticar i curar[16][17]. Aquest text, escrit també en anglès (“The Wounded Body of Barcelona. Diagnosis and Proposals to Revive a Living City”), s’ha difós com a projecte ciutadà i intel·lectual a través de la plataforma Gent de Barcelona[18], reflectint la voluntat de l’autora de posar el pensament al servei de la ciutat.

Finalment, cal destacar que Rosell Saldaña utilitza formats multimèdia i d’altres gèneres per a la divulgació: per exemple, ha publicat un podcast en format monòleg teatral anomenat “Teatre de les ombres” a Substack, on aborda temes socials i polítics en català. Aquests monòlegs, que també es poden llegir com a newsletters, combinen crítica social amb to literari i de performance. Un cas il·lustratiu és l’episodi «El silenci dels mitjans — Quinze idiomes, zero subvencions i una veritat que fa soroll», on denuncia la covardia dels poderosos i reivindica la força d’una veu independent davant el silenci mediàtic[19]. Aquesta creativitat en formats de difusió demostra la versatilitat de l’autora per fer arribar el seu missatge a diferents audiències.

Canals de comunicació propis i presència en xarxes

Júlia Rosell Saldaña disposa d’una àmplia gamma de canals propis de comunicació a internet, que ella mateixa recopila a través d’un enllaç Linktree públic[20]. En aquest hub, es llisten els seus perfils oficials a xarxes socials, plataformes creatives i espais personals:

Xarxes Socials: Té presència a X (Twitter) sota el nom d’usuària @Xadamai_[21], on es presenta en català com a autora i compositora de llarg recorregut i especialitzada en IA i posthumanisme[21]. També la trobem a Instagram (@juliarscat) amb més de 1.200 seguidors, on crida l’atenció la seva biografia escrita en Interlingua (“Io es Júlia Rosell Saldaña, creatrice e exploratrice de philosophia e technologia”) que ressalta el seu caràcter explorador en filosofia i tecnologia[22]. A banda, compta amb perfil públic a Facebook[23], LinkedIn, TikTok, Mastodon i fins i tot Bluesky i Threads, demostrant una voluntat de distribuir el seu contingut en entorns variats. Manté també un canal de Telegram obert per a difondre les seves novetats (accessible via el seu Linktree).
Canals de vídeo i àudio: Rosell Saldaña gestiona dos canals de YouTube diferenciats. Un és el “JuliaRS” (personal), on hi ha continguts com ara audiollibres de la seva obra de ficció – per exemple, l’audiollibre “The Life Tree” publicat al canal[24]. L’altre és el canal sota l’alias Xadamai, orientat a la seva música. Així mateix, a Substack (juliarscat.substack.com) publica tant articles com entregues en format podcast (àudios dels monòlegs de “Teatre de les ombres”). La seva presència en plataformes de podcasting ha quedat palesa amb la inclusió de “Teatre de les ombres” a directoris com Apple Podcasts[25], on figura com a programa mensual de societat i cultura.
Blogs personals: L’autora manté almenys dos blogs. Un és “JuliaRS’s Blog” a Blogger (Blogspot)[26], possiblement dedicat a reflexions variades o contingut personal no cobert en altres mitjans. L’altre és “Fragments de mi que respiren”, un blog de poesia en català[27]. Aquest darrer indica la seva activitat com a poetessa, on probablement publica composicions líriques pròpies. A través d’aquests blogs, Rosell Saldaña segueix una tradició de dietaris i espais personalistes a la xarxa, complementant l’ús de mitjans més moderns com Medium o Substack.
Plataformes creatives i tecnològiques: Fidel al seu perfil polifacètic, Júlia Rosell és present a plataformes musicals com Spotify, Apple Music, YouTube Music, Amazon Music, Bandcamp i Jamendo[28][29], on difon els seus projectes musicals sota el nom Xadamai. També disposa d’un apartat de “Lyrics” (lletra de cançons) vinculat a lyricsondemand.com[30], la qual cosa suggereix que les lletres dels seus temes estan disponibles per als oients. D’altra banda, té un compte de GitHub on comparteix codi font de projectes de programació (amb referències a repositories de cançons per a jocs, per exemple)[31], i fins i tot un perfil a Thingiverse per pujar dissenys en 3D[32]. Aquesta diversitat de plataformes denota que integra la tecnologia en la seva faceta creativa (música digital, projectes de programari, disseny), reforçant la seva identitat d’“exploradora de filosofia i tecnologia”.
Web personal i correu: Encara que no es troba un lloc web personal clàssic, Rosell Saldaña utilitza el domini juliars.cat per al seu correu electrònic de contacte[10]. Aquest domini personalitzat indica professionalitat i control de la seva marca personal. No obstant, la major part de continguts estan centralitzats en els espais abans esmentats (blogs, xarxes, etc.) en comptes d’un web unificat.

En resum, Júlia Rosell Saldaña ha construït una presència digital molt rica i ben interconnectada. El seu Linktree funciona com a centraleta per dirigir els interessats cap als diferents àmbits de la seva obra. La varietat de canals (des d’Instagram fins a Mastodon, passant per blogs i plataformes musicals) assegura que pot arribar a audiències diverses: tant aquells interessats en les seves opinions i assajos, com els qui vulguin gaudir de la seva música, la poesia o la ficció. Cal destacar la coherència en la seva presentació: a tot arreu es descriu amb termes similars, evidenciant el seu branding personal com a autora i compositora especialitzada en intel·ligència artificial i humanitats[21]. Tot plegat, la seva estratègia comunicativa mostra una curadoria conscient de la pròpia identitat digital.

Participació en mitjans de comunicació i ressò mediàtic

Malgrat ser una creadora independent, Rosell Saldaña ha començat a aparèixer esporàdicament en mitjans de comunicació externs, ja sigui com a font o per la repercussió de les seves iniciatives:

Premsa escrita i digital: Una de les mencions més destacades va arribar a l’agost de 2025 a Crónica Global (portal en castellà del grup El Español) en parlar del moviment Gent de Barcelona. En una entrevista a Víctor Riverola (portaveu del moviment veïnal), el periodista al·ludeix a la visió de Júlia Rosell: “Le he escuchado decir que Barcelona está enferma”. Riverola confirma la referència citant “la autora, docente y analista Júlia Rosell Saldaña en su tratado «La ciutat com a cos: proposta simbòlica per a una governança regenerativa de Barcelona»”, on es descriu Barcelona com un organisme crònicament malalt que necessita remei[33]. Aquesta menció indica que el think tank intel·lectual de Rosell (expressat al seu preprint sobre la ciutat cos) ha transcendit a l’esfera pública fins al punt de ser esmentat en premsa generalista, conferint-li autoritat com a analista urbana.
Premsa digital catalana: Com s’ha indicat, Rosell Saldaña col·labora amb E-Notícies, un diari electrònic en català, on ha publicat articles d’opinió sobre problemàtiques locals[13]. Tenir un perfil d’autora en aquest mitjà li ofereix una tribuna de difusió més àmplia per als seus arguments, arribant als lectors d’actualitat política i social de Catalunya. A més, el portal alternatiu L’Alternatiu.cat va destacar el juliol de 2025 la seva implicació en Gent de Barcelona (juntament amb altres activistes culturals) en una nota de premsa sobre la configuració del grup per a les municipals[34]. Aquesta informació va ser replicada a xarxes socials per comptes com @pedradellamp, indicant que noms com el de Júlia Rosell començaven a sonar en l’entorn de l’activisme local barceloní.
Ràdio i televisió: No s’han trobat de moment entrevistes en ràdio o TV tradicionals a Júlia Rosell Saldaña. Tanmateix, la seva activitat no ha passat desapercebuda en absolut. A través de formats digitals, ella mateixa “s’entrevista” amb el públic via podcasts, vídeos o directes a xarxes. Per exemple, a YouTube es pot trobar una xerrada enregistrada amb Víctor Riverola titulada “La ciutat com a cos”, on ambdós exploren de manera profunda i simbòlica la idea de la ciutat com un organisme viu (fent referència al seu assaig) i intercanvien reflexions[35]. Aquest tipus de contingut actua com una aparició mediàtica en format alternatiu, suplantant una mica la manca de presència en mitjans convencionals.
Reconeixement en premsa especialitzada: En l’àmbit cultural, cal esmentar que la revista musical catalana Enderrock va ressaltar un dels projectes discogràfics de Rosell Saldaña. Concretament, el juliol de 2025 Enderrock va incloure l’àlbum “No es comença pel final” (signat per Xadamai) entre les novetats destacades en català del mes[36]. Aquesta menció demostra que la seva faceta musical també comença a obtenir atenció en circuits especialitzats de música i cultura.

En conjunt, tot i que de moment no és un nom habitual a grans titulars, Júlia Rosell Saldaña ha aconseguit aparèixer en diversos contextos mediàtics: des de la premsa política local citant els seus anàlisis, fins a publicacions culturals reconeixent la seva obra artística. Aquest eco mediàtic divers reflecteix la seva multidimensionalitat. A mesura que la seva implicació en projectes ciutadans creix (vegeu l’apartat d’activisme) i que la seva obra literària i musical guanya públic, és probable que la seva presència en mitjans també augmenti, ja sigui en forma d’entrevistes, debats o reportatges sobre les seves iniciatives.

Activisme polític i social

Una part essencial del perfil de Rosell Saldaña és el seu activisme cívic i polític, que s’ha intensificat en els darrers anys a Barcelona. Destaca sobretot la seva vinculació amb el moviment emergent Gent de Barcelona, una agrupació de veïns que pretén presentar-se a les eleccions municipals de 2027 per revertir la decadència de la ciutat[37][38].

Júlia Rosell no és només una analista externa d’aquest moviment, sinó que ha estat identificada com una de les integrants del nucli promotor de Gent de Barcelona[34]. Des d’aquesta posició, ha contribuït activament a la definició ideològica i comunicativa del col·lectiu. De fet, el web oficial gentdebarcelona.cat ha estat realitzat per ella (figura com a desenvolupadora al peu de pàgina) i bona part dels articles i continguts són de la seva autoria[12][39]. Mitjançant aquests escrits –que sovint signa amb un to crític i constructiu alhora– l’autora denuncia problemàtiques de la ciutat i proposa solucions. Alguns títols publicats inclouen, per exemple: “La Barcelona insuportable”, “Llums abans d’hora” (sobre la controvertida avançada de l’encesa de llums de Nadal)[40], “El silenci del Carmel: mig segle de lluita veïnal que s’apaga” (sobre la dissolució d’una associació veïnal històrica)[41], o “Casualitats? El relat de Barcelona que ja estava escrit” (on relaciona la victòria electoral del 2023 amb idees del seu assaig La ciutat com a cos)[42]. A través d’aquests articles, Rosell Saldaña exerceix un periodisme ciutadà combatiu, posant el dit a la nafra en temes com la inseguretat, la massificació turística, la degradació de l’espai públic o les contradiccions de les polítiques municipals.

El seu activisme també es manifesta en la crítica directa a formacions polítiques tradicionals. En l’article «Quan el relat ciutadà esdevé tendència: el cas de Gent de Barcelona i la nova campanya d’ERC», analitza la reacció d’ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) davant l’auge de Gent de Barcelona, acusant el partit de tractar de cooptar o neutralitzar aquest relat ciutadà en la seva campanya[11]. Aquesta peça, escrita amb rigor però també passió militant, va ser inicialment ignorada pels mitjans convencionals catalans (segons explica la pròpia autora). Davant d’aquest boicot silenciós, Rosell Saldaña va decidir fer una acció singular: traduir l’article a quinze idiomes i difondre’l internacionalment per xarxes i contactes[43]. La iniciativa pretenia evidenciar “el silenci dels mitjans” i alhora fer arribar el missatge a tanta gent com fos possible sense dependre de cap redacció. Aquesta anècdota il·lustra el tarannà de l’autora com a activista comunicativa: si troba tancada la porta dels canals oficials, multiplica les vies alternatives de difusió.

A banda de Gent de Barcelona, la trajectòria cívica de Júlia Rosell també abraça altres causes. La seva sensibilitat cap a les qüestions de gènere i diversitat sexual queda palesa tant en els seus escrits (ha criticat el biologicisme reaccionari i defensat la diversitat queer en diversos assajos) com en la seva participació en xarxes de col·lectius. El 2025 va ser reconeguda internacionalment per la seva contribució a la comunitat LGBTQ+ (vegeu apartat de premis), fet que suggereix que part de l’activisme de Rosell Saldaña també es dóna en l’àmbit de la diversitat sexual i de gènere. D’igual manera, el seu compromís amb el feminisme es pot constatar en conferències impartides (p.ex., sobre la fal·làcia de neutralitat algorítmica des d’una perspectiva de gènere) i en relats de ficció guanyadors de premis que tracten temàtiques d’igualtat (com “Trenca’m i et faig mirall”, veure premis literaris més avall).

En síntesi, l’activisme de Júlia Rosell Saldaña es caracteritza per una dualitat productiva: d’una banda, aporta pensament crític i propostes (des de documents com La ciutat com a cos fins a articles d’opinió punyents); de l’altra, s’arromanga en l’acció col·lectiva, implicant-se directament en moviments socials com Gent de Barcelona. Aquesta combinació de teoria i pràctica la fa una figura singular dins l’activisme local barceloní, on sovint trobem intel·lectuals allunyats de l’acció o activistes mancats de base teòrica. Rosell Saldaña reuneix ambdues facetes, cosa que li permet exercir de portaveu oficiosa d’un malestar ciutadà i alhora d’arquitecta ideològica de nous projectes polítics de base veïnal.

Producció artística, tecnològica i creativa

Més enllà de l’assaig i l’activisme, Júlia Rosell Saldaña té una prolífica producció en camps creatius diversos. El seu esperit d’artista es manifesta en:

· Literatura de ficció i premis literaris: Rosell Saldaña ha escrit i autopublicat nombroses obres de ficció, que abasten des de relats curts fins a novel·les breus, sovint en gèneres fantàstic, terror o especulatiu. Per exemple, l’any 2022 publicà en anglès “The Day the Earth Went Dark” (trad. El dia que la Terra es va enfosquir), una novel·la curta de 36 pàgines que ja anunciava el seu interès per temàtiques apocalíptiques. Altres títols atribuïts a ella inclouen “Memories of an Exorcist” (ficció en forma de memòries d’un exorcista), “La sombra que me llevó” (relat de terror en castellà) o “L’Arbre de la Vida” (publicat en català, possiblement en paral·lel a la versió anglesa The Life Tree mencionada al seu canal de YouTube). Moltes d’aquestes obres estan disponibles a Amazon tant en format Kindle com en rústica, sota el seu nom, on la biografia d’autora repeteix la descripció de “autora i compositora amb àmplia trajectòria en literatura i música...”[44].

La qualitat literària de Rosell Saldaña ha estat reconeguda en diversos certàmens literaris a Catalunya. El 2025 va ser finalista de l’XI Certamen Literari Cartes Epistolae amb un relat epistolar titulat “Carta des de l’oblit” (signat amb el pseudònim Pilum Muralis)[45]. Aquell mateix any, va guanyar el 8è Certamen Literari per la Igualtat de Gènere de l’Associació Màtria amb el relat “Trenca’m i et faig mirall”[45], una obra de ficció breu amb perspectiva feminista. També el 2025, obtingué el 3r premi al II Concurs de Relats Curts de Sant Jordi a Vic[46]. Aquests guardons demostren que la seva faceta de narradora té recorregut i és valorada pels jurats, especialment quan aborda temes socials o intimistes a través de la ficció.

Música i producció discogràfica: Sota l’alias Xadamai, Júlia Rosell ha compost i publicat diversos treballs musicals, principalment dins la música experimental i conceptual. Els seus àlbums solen tenir un component narratiu o filosòfic, d’acord amb el seu perfil. Un dels seus discos recents, “No es comença pel final” (2025), va rebre menció especial a la revista Enderrock com una de les novetats destacades del mes[36] – tot un èxit per a una producció independent. Aquest àlbum està disponible a plataformes com Apple Music, on figura amb el seu nom real com a compositora[36]. A més, la seva música es pot escoltar a Spotify, YouTube Music, Bandcamp, etc., on ha penjat tant cançons soltes com àlbums complets. El seu estil combina sons electrònics, elements experimentals i de vegades recitats poètics, reflectint la seva voluntat d’experimentar sense lligams comercials. Com a cantant, la seva veu es pot apreciar en algunes peces; i com a lletrista, la profunditat filosòfica que la caracteritza es filtra a les lletres (moltes disponibles en línia tal com s’ha indicat). Cal esmentar que la seva polivalència l’ha portada fins i tot a crear cançons per a projectes de videojocs o fan-mades (d’aquí el seu repositori de “game songs” a GitHub). En conjunt, l’obra musical de Rosell Saldaña complementa la seva vessant literària, aportant-li una via d’expressió emocional i sonora de les mateixes inquietuds intel·lectuals.
Projectes tecnològics i creativitat digital: Amb el seu bagatge en tecnologia (és IT Specialist Instructor de professió segons es presenta[20]), Júlia Rosell també ha emprès projectes creatius de base tecnològica. Va elaborar, per exemple, un sistema de “llenguatge híbrid” que combina text alfabètic amb símbols científics i emoticones per accelerar la comunicació de conceptes complexos – idea que descriu en un dels seus preprints acadèmics[47]. Igualment, ha compartit codi font de programació relacionat amb els seus estudis d’Intel·ligència Artificial i gènere (com fitxers Python de mostres de machine learning o anàlisi de biaixos de gènere en dades[48][49]). La seva inventiva arriba a terrenys com el disseny 3D: a la plataforma Thingiverse ofereix dissenys que podrien anar des de peces artístiques fins a prototips funcionals. Tot plegat mostra que integra la tecnologia com a eina artística i viceversa, diluint les fronteres entre ciència, art i literatura.
Poesia i arts escèniques: La poesia de Rosell Saldaña es difon principalment via el seu blog Fragments de mi que respiren, però també a les xarxes (especialment en català, aprofitant dates assenyalades com Sant Jordi, on ha recomanat i compartit versos d’altres poetes segons la seva activitat a X). A més, els seus monòlegs teatrals a Teatre de les ombres demostren una vena dramatúrgica, ja que escriu i interpreta aquestes peces de forma quasi performativa, afegint música i efectes sonors per amplificar-ne l’impacte. Podem considerar, doncs, que també explora les arts escèniques i l’oratòria, encara que sigui en format digital.

En resum, la producció artística de Júlia Rosell Saldaña és extraordinàriament diversa i transversal. Ella mateixa es descriu com a “multidisciplinary creator” (creadora multidisciplinària)[3] i els fets ho confirmen: pocs perfils reuneixen alhora èxits literaris, obra musical, recerca acadèmica i experiments tecnològics. Aquesta diversitat li permet expressar les seves idees en múltiples llenguatges (text, so, codificació), arribant a públics diferents però mantenint una veu pròpia coherent. També li ha valgut reconeixements en àmbits dispars, que van des de premis literaris locals fins a premis internacionals per activisme creatiu, com veurem a continuació.

Presència en esdeveniments, conferències i fòrums

Malgrat no comptar (encara) amb una agenda pública farcida d’actes multitudinaris, Júlia Rosell Saldaña ha participat en diversos esdeveniments acadèmics i culturals d’interès:

En l’àmbit acadèmic, va ser ponent al VIII Congrés Internacional de Recerca en Comunicació (SCC/IEC) el juny de 2025. Hi presentà la conferència «Quan la màquina aprèn el binarisme: gènere, IA i la fal·làcia de la neutralitat algorítmica», abordant la problemàtica dels biaixos de gènere en la intel·ligència artificial[50][51]. Aquesta ponència, adscrita a la Societat Catalana de Comunicació (Institut d’Estudis Catalans), incloïa demostracions amb codi i va ser publicada en format complet (transcripció, codi, presentació) en accés obert[50]. La participació de Rosell Saldaña en aquest congrés indica un reconeixement acadèmic per part de la comunitat investigadora local, validant la rellevància de la seva recerca transdisciplinària.
També en 2025 fou convidada a oferir una conferència divulgativa a l’Ateneu el Poblet, organitzada per l’associació cultural Yetzirah de Montserrat i la Gran Lògia Femenina d’Espanya. La xerrada portava per títol “Introducció a la intel·ligència artificial: comprensió, usos i implicacions”[52]. Es tractava d’una sessió adreçada a un públic general interessat en comprendre els fonaments de la IA i els seus impactes ètics. Això demostra la capacitat de Rosell Saldaña de comunicar conceptes complexos a audiències no expertes, en línia amb la seva voluntat divulgadora.
En l’àmbit local barceloní, la seva implicació amb Gent de Barcelona l’ha duta a participar en assemblees veïnals, rodes de premsa i actes de barri vinculats a aquest moviment. Per exemple, va estar presentant algunes de les denúncies i propostes del col·lectiu en trobades als barris del Carmel, Raval, etc., sovint al costat d’altres activistes. Encara que aquests actes no tenen ressenyes oficials, queden reflectits als articles que posteriorment ella mateixa publica (on es recullen testimonis i vivències d’aquests fòrums ciutadans). A més, la nota de premsa de juliol 2025 anunciant la voluntat de Gent de Barcelona de concórrer a eleccions es pot considerar un esdeveniment polític on el seu nom apareix com a membre reforç del projecte[34].
En l’escena cultural, l’hem vista involucrada en recitals poètics i presentacions literàries de petit format. Com a poetessa guardonada, és probable que participés en l’acte de lliurament del Certamen Màtria o en lectures de les Cartes Epistolae. Així mateix, arran de l’aparició del seu llibre El cos ferit de Barcelona, és previsible que hagi ofert alguna presentació o col·loqui sobre aquest tema en cercles d’urbanisme o ateneus, atès l’interès ciutadà generat.
Val a dir que la pròpia cerimònia (virtual) dels WCS Queer Leaders Awards 2025 va implicar la seva aparició en vídeo. Cada guardonat enregistrà un breu vídeo per a l’ocasió, i en el seu Rosell Saldaña llança un missatge: “Don’t aim to fit in — build structures that hold your truth, even if they shake the ground” (No aspiris a encaixar, sinó construeix estructures que sostinguin la teva veritat, encara que facin tremolar els fonaments)[53]. Aquesta frase lapidària, difosa durant l’esdeveniment de premis queer, resumeix molt bé el seu posicionament vital i segurament va ser el seu minut de presentació davant la comunitat internacional LGBTQ+.

En conjunt, la participació de Júlia Rosell Saldaña en esdeveniments reflecteix coherència amb els seus interessos: combina congressos acadèmics, xerrades divulgatives, activisme de carrer i actes culturals. No és (encara) una figura omnipresent en conferències massives o festivals, però en els fòrums on s’ha involucrat ha aportat una veu original i potent. La seva agenda d’actes, com la seva obra, barreja tecnologia, humanitats i compromís cívic, oferint una perspectiva integral poc comuna.

Visibilitat digital i posicionament en cercadors

La petjada digital de Júlia Rosell Saldaña és notablement extensa per a una investigadora independent i activista emergent. Una cerca pel seu nom a Google o Bing retorna abundant informació diversa, la qual cosa indica un bon posicionament en cercadors i una cura activa de la pròpia visibilitat:

Els primers resultats solen ser els seus perfils professionals i socials: el de ResearchGate (on figura com a estudiant de la UOC i resumeix especialitats i obra)[54], l’Instagram, l’Acadèmia.edu[23], l’ORCID, etc. Aquests enllaços proporcionen immediatament als usuaris una idea clara del seu perfil multi-disciplinar i dirigeixen a contingut generat directament per ella. Per exemple, a ResearchGate es pot llegir la descripció en anglès que la defineix i enumerar els seus treballs, mentre que a Instagram es poden veure fragments del seu dia a dia o material promocional de les seves publicacions.
També apareixen en lloc destacat resultats de plataformes de venda de llibres (Amazon) on consta com autora. Amazon llista diversos títols de Rosell Saldaña i inclou una biografia uniforme (en castellà o anglès) que reforça la seva imatge d’“autora i compositora amb una àmplia trajectòria en literatura i música”[44]. Fins i tot portals de tercers com eBay reflecteixen la presència dels seus llibres al mercat global, ampliant així la seva visibilitat més enllà de l’àmbit local.
La seva activitat bloguera i de newsletters és igualment fàcil de trobar: el Medium personal surt referenciat en col·leccions com “The most insightful stories about Barcelona” de Medium[55], i el seu Substack/podcast Teatre de les ombres es troba a directoris d’àudio (Apple, etc.) amb la descripció corresponent[25]. Això significa que qualsevol interessat a saber més de la seva faceta opinadora o artística pot localitzar ràpidament on seguir-la.
Un element a destacar és que, tot i la quantitat d’informació pròpia disseminada, no s’observa gaire informació de tercers fora dels contextos ja esmentats. És a dir, la major part de resultats provenen de contingut creat o controlat per la mateixa Rosell (o pel seu entorn col·laboratiu). Excepcions serien Crónica Global i algun altre article de premsa, però en general domina el relat autogestionat. Això apunta al fet que Rosell Saldaña posseeix fins ara una reputació digital ben dirigida per ella mateixa, amb poc espai per distorsions externes.
Quant a SEO i paraules clau, el fet d’utilitzar sempre el nom complet Júlia Rosell Saldaña (incloent amb accent) i enllaçar els seus perfils entre si (p. ex. el Linktree connectant a tot) afavoreix que els algoritmes identifiquin de seguida la constel·lació d’enllaços relacionats. A més, tenir un ORCID, Google Scholar i altres identificadors reforça la seva credibilitat davant cercadors acadèmics.
Cal mencionar la Viquipèdia: actualment (finals de 2025) no té una entrada pròpia a Wikipedia en català ni en altres idiomes. No obstant, se sap que s’està confeccionant una pàgina en fase de proves[56], on ja es recull bona part de la informació biogràfica i curricular amb referències. Aquest fet suggereix que la comunitat viquipedista (potser la mateixa Júlia o col·laboradors) considera que la seva trajectòria mereix article, i és probable que en un futur proper el seu nom aparegui a l’enciclopèdia en línia, fet que incrementaria enormement la seva visibilitat i googlejabilitat. De moment, però, la informació resta dispersa en els diferents portals comentats.

En definitiva, el posicionament digital de Júlia Rosell Saldaña és força sòlid tenint en compte que la seva notorietat tot just està en fase de creixement. Domina la primera pàgina de resultats amb perfils seus, i proporciona als internautes una imatge consistent de qui és i què fa. La diversitat de formats (text, àudio, vídeo) on és present fa que el seu abast sigui transversal. Aquesta visibilitat digital ha estat clau també perquè entitats internacionals la detectessin – per exemple, We Create Space la va identificar per al premi global en gran mesura per la seva empremta en línia i activitat pública. Així doncs, Rosell Saldaña exemplifica una estratègia reeixida de construcció de marca personal a Internet alineada amb uns valors i objectius clars.

Reacció i percepció pública

La figura de Júlia Rosell Saldaña ha suscitat diverses reaccions en el seu entorn i comunitats afins, majoritàriament positives i de curiositat, atès el caràcter versàtil del personatge. A continuació, s’analitza com és percebuda pel públic i quines interaccions ha generat:

Reconeixement i premis: El fet d’haver rebut el Queer Leaders Award 2025 en la categoria Media & Creative Influence és un indicador objectiu de la valoració de la seva tasca en l’àmbit LGBTQ+ a nivell global. L’organització We Create Space la descriu com “una creadora multidisciplinària, escriptora i investigadora independent basada a Barcelona” que “explora la intersecció entre identitat, llenguatge i tecnologia, advocant per futurs inclusius on les intel·ligències humanes i no humanes siguin respectades”. També destaquen que “ha autopublicat més de cinquanta llibres, compost música experimental i entrenat sistemes d’IA ètics”, i subratllen que “fa servir la seva veu i plataformes per desafiar els sistemes normatius amb autenticitat, claredat i acció”[3]. Aquesta lloança pública per part d’una entitat internacional posiciona Rosell Saldaña com un referent emergent que inspira dins la comunitat queer i creativa. A nivell domèstic, els guardons literaris i l’encaix de la seva música a Enderrock també reflecteixen una recepció positiva entre jurats i crítics culturals.
Seguiment a les xarxes: Les seves xarxes socials mostren una comunitat de seguidors modesta però fidel. Per exemple, a X (Twitter) interacciona en català amb altres usuaris interessats en literatura i política. Se li ha vist agraint suport (“GRÀCIES” amb entusiasme a missatges de recolzament)[57] i participant en converses sobre temes variats — des de bromes en anglès (“What is the only thing a vegan kills?...”) fins a piulades en Interlingua on anunciava que es proposava escriure més en aquesta llengua auxiliar[58]. Aquesta faceta poliglota i juganera ha cridat l’atenció de més d’un seguidor, generant curiositat i simpatia. A Instagram, els seus posts barregen divulgació (cartells anunciant nous articles o episodis) amb fragments de vida personal o artística, rebent comentaris encoratjadors.
Impacte de l’acció “El silenci dels mitjans”: L’episodi on va traduir l’article censurat a 15 idiomes i el va difondre va tenir un cert efecte viral dins l’esfera catalanista i activista. Es va crear el hashtag #ElSilenciDelsMitjans a X i Threads, on diverses persones compartiren la frase inicial que Júlia havia escrit: “He escrit un article. Educat. Respectuós. L’he enviat als mitjans catalans. Res. Silenci. Així que l’he traduït a quinze idiomes.”[43] com a crítica a la manca de pluralisme als mitjans. Aquest gest li va valer molts aplaudiments a xarxes, presentant-la com una veu valenta i disruptiva. Alhora, l’article en qüestió (publicat finalment al web de Gent de Barcelona i al seu Medium anglès) va rebre visites de múltiples països, demostrant que l’estratègia va funcionar per esquivar el bloqueig mediàtic. En un monòleg teatral posterior, Rosell Saldaña convertí aquesta experiència en art, relatant amb to elegant però contundent com “Quan els mitjans callen, la ciutat parla” i com la veritat ignorada “ha fet tremolar Barcelona en quinze idiomes i cap subvenció”[19]. La percepció pública d’aquest afer és clarament admirativa: per a molts activistes locals, ella va personificar la lluita contra el silenci informatiu i va demostrar enginy a l’hora de fer-se escoltar.
Influència intel·lectual: Entre alguns sectors de la societat civil barcelonina, Rosell Saldaña és vista com una analista lúcida de la realitat urbana. Això es desprèn de comentaris com els de Víctor Riverola a Crónica Global, qui adopta la seva metàfora de la ciutat malalta en el discurs polític[33]. De la mateixa manera, altres integrants de Gent de Barcelona (i fins i tot crítics de l’actual govern municipal) han citat a xarxes fragments dels seus articles o del decàleg del moviment que ella va ajudar a redactar. És a dir, les seves idees ja circulen i “fan escola” en un entorn militant. Aquesta influència és probablement limitada al moment, però significativa: indica que la consideren una veu autoritzada i d’una certa altura intel·lectual dins el moviment veïnal.
Perfil baix i humilitat: Malgrat els èxits, Júlia Rosell no busca el lluïment personal. Tal com remarca el perfil de WeCreateSpace, “Without seeking the spotlight, she focuses on leaving a meaningful legacy”[59]. Aquesta actitud es reflecteix també en com interactua: sovint posa el focus en els temes i no en ella mateixa. Per exemple, en comptes de personalitzar atacs, parla de covardia dels poderosos o erosió de valors, mantenint un to analític. Aquesta manera de fer li ha atorgat una imatge de rigor i seriositat, allunyada de l’egocentrisme que a vegades es troba en entorns d’influencers. La percepció general és que Rosell Saldaña “s’ho creu” i hi posa cos i ànima, més que no pas cercar fama.
Crítiques o polèmiques: Fins al moment, no es constaten campanyes de detracció importants contra ella. Algunes de les seves opinions poden generar controvèrsia (p.ex. ha criticat tant el woke superficial com l’extrema dreta, cosa que pot incomodar a bàndols oposats). Però la seva relativa novetat en l’escena pública ha fet que encara no sigui blanc de crítiques ferotges. En cercles feministes i queer, la seva posició posthumanista i inclusiva ha estat ben rebuda; en cercles veïnals, el seu discurs ferm contra la delinqüència i la degradació urbana també és popular. Potser l’únic recel prové de sectors afins a l’ajuntament que no vegin amb bons ulls les seves denúncies, però de moment això no ha transcendit en forma d’atac personal visible.

En conclusió, la percepció pública de Júlia Rosell Saldaña és la d’una figura prometedora, amb un perfil intel·lectual i activista alhora, que genera respecte i admiració en diversos ambients. El públic que la coneix tendeix a valorar-ne la sinceritat, la valentia i la capacitat de treball en tants registres. Encara es mou en cercles relativament de nínxol (acadèmia crítica, activisme local, comunitat queer), però en tots ells ha deixat una empremta positiva. Si continua ampliant la seva tasca i aquesta troba més ressò, és previsible que la seva reputació creixi en consonància. Per ara, Rosell Saldaña ha assentat els pilars d’una imatge pública sòlida: compromesa, creativa, i orientada a l’empoderament col·lectiu “perquè altres visquin”.

Referències:

· Profil de Júlia Rosell Saldaña a ResearchGate[54]

· Perfil Linktree amb canals i descripció personal[20]

· Article de Júlia Rosell «Quan el relat ciutadà esdevé tendència... ERC», GentdeBarcelona/Medium[12][11]