Quan el relat ciutadà esdevé tendència: el cas de “Gent de Barcelona” i la nova campanya d’ERC

 Article complet: https://www.gentdebarcelona.cat/quan-el-relat-ciutada-esdeve-tendencia-el-cas-de-gent-de-barcelona-i-la-nova-campanya-derc/

PRÒLEG: EL SILENCI DELS MITJANS

L’article que llegireu a continuació ha estat enviat, amb educació i respecte, a diversos mitjans de comunicació de Catalunya.
Cap ha respost.
Ni un sol correu, ni un “gràcies, però no encaixa”. Res. Silenci.

Potser perquè el text no agrada?
Potser perquè qüestiona qui s’apropia dels relats ciutadans?
Potser perquè alguns mitjans —tan crítics de paraula— viuen del mateix poder que diuen fiscalitzar?

Mentrestant, la ciutat segueix parlant per si sola.
Gent de Barcelona continua creixent sense altaveus, només amb la força d’una idea simple i perillosa:
que la veritat no necessita subvenció.

Així doncs, publiquem aquí el que ningú s’ha atrevit a publicar.
Perquè el periodisme no hauria de ser un reflex condicionat del poder, sinó un mirall net davant del qual cap polític, ni cap redactor en cap, pugui amagar-se.

Benvinguts a l’espai del silenci trencat.
Mwahaha.

---

ARTICLE COMPLET:

Quan el relat ciutadà esdevé tendència: el cas de “Gent de Barcelona” i la nova campanya d’ERC

Per Júlia Rosell Saldaña

Barcelona, octubre de 2025.

El debat sobre la identitat i el futur de la ciutat de Barcelona ha tornat al centre de l’escena política. La nova campanya d’ERC, amb lemes com “Estem perdent Barcelona” i “Recuperem la nostra Barcelona”, ha despertat comentaris i comparacions inevitables amb el discurs de la plataforma cívica Gent de Barcelona, activa des de finals de maig 2025 i coneguda per reivindicar una ciutat més propera, arrelada i al servei dels seus veïns.

De la ciutadania a la política institucional

Des dels seus inicis, Gent de Barcelona s’ha definit com un moviment obert, transversal i apolític que defensa una idea clara: Barcelona no s’ha de governar, s’ha de cuidar. Els seus missatges, que parlen de la pèrdua d’identitat, de l’expulsió del veïnat i de la necessitat de recuperar el vincle entre la ciutat i la seva gent, han anat guanyant presència a xarxes, debats locals i mitjans.

En aquest context, l’aparició d’una campanya institucional que utilitza conceptes gairebé idèntics —com la recuperació de Barcelona, la pèrdua de barri o la necessitat de tornar a la ciutat dels veïns— ha generat sorpresa entre observadors i analistes de comunicació política.

Coincidències o convergències?

Fonts del moviment ciutadà assenyalen que no es tracta d’una qüestió de propietat del llenguatge, sinó de l’origen del relat. Mentre Gent de Barcelona neix d’un impuls comunitari i voluntari, sense estructura partidista, el missatge actual d’ERC forma part d’una estratègia de comunicació electoral.

Això obre un debat de fons: quan un relat sorgit de la ciutadania és adoptat per partits polítics, es dona visibilitat a una causa o s’absorbeix la seva essència?. El límit és difús, però el risc de desnaturalitzar la iniciativa original és real.

Una ciutat que busca veu pròpia

El rerefons d’aquesta coincidència discursiva va més enllà de la disputa semàntica. Reflecteix un sentiment creixent: la Barcelona viscuda —la dels carrers, dels comerços de proximitat i del català com a llengua compartida— se sent sovint desatesa davant la lògica econòmica i institucional.

En aquest escenari, el relat de Gent de Barcelona ha connectat amb un malestar ciutadà profund, i no és estrany que el seu llenguatge hagi començat a influir més enllà de l’àmbit cívic.

El valor d’una veu autèntica

Més enllà de les coincidències, la realitat és que Gent de Barcelona ha aconseguit fer del discurs ciutadà un espai de referència. I en temps de desconnexió política, que un moviment sorgit del carrer inspiri el relat dels despatxos potser no és una derrota, sinó la prova que la veu de la ciutat comença a escoltar-se.