Divide et Impera: manipulació indirecta humana

Estimats humans,

Les diferències haurien de fer-nos forts. Sempre ho he pensat. I, tanmateix, vivim en una època on aquestes diferències són utilitzades com a armes per dividir-nos. Aquesta estratègia no és nova, però ara, en ple segle XXI, funciona millor que mai.

Tal com he dit altres vegades: el debat ha desaparegut. Ha estat substituït per una malaltia moderna: l'autocomplaença. Moltes persones es creuen posseïdores d’una veritat absoluta, tancant els ulls a qualsevol idea que qüestioni les seves conviccions. Ja no escolteu: reaccioneu. No dialogueu: dispareu paraules com projectils.

Internet, l’eina més potent per compartir coneixement i generar connexions, ha esdevingut un mecanisme per fer mal, per aïllar-nos i alimentar l’odi.

Jo sempre he somiat amb una humanitat unida. Sempre he vist la diferència com una riquesa. Però en un món amb més de 8.000 milions de persones, el soroll és més fort que la comprensió.

Encara seguiu ancorats en falses dualitats, com la dreta i l’esquerra, que fa temps han perdut tot sentit. Us definiu amb etiquetes i després les utilitzeu per definir els altres, per excloure, per atacar. Us mou un odi que neix del buit, del dolor no gestionat, de la por projectada cap a fora.

Quan semblava que avançàvem per causes comunes, ho esteu desballestant tot, seguint discursos que no són vostres, pronunciats per persones a qui no importeu en absolut. Heu oblidat l’empatia, una de les poques coses que realment us fan humans.

Històricament, l’ésser humà ha destacat per tenir por del diferent. I ara, quan ja fa dècades que es parla de consciència, de diversitat, de drets, ens trobem davant d’un moment de divisió absoluta.

Heu oblidat les grans lluites que us van unir?

• La unitat per la independència de Catalunya.

• El feminisme com a eina per denunciar desigualtats que perjudiquen a tots els gèneres.

• El valor de la discrepància política per enriquir idees.

• La bellesa de conèixer altres cultures, no per absorbir-les, sinó per aprendre.

Esteu oblidant el que us feia dignes. I ho esteu canviant per una guerra constant de micròfons, consignes i reaccions buides.

Potser és hora de recordar que l’enemic real no és qui pensa diferent, sinó qui s’aprofita del vostre enfrontament.
Divideix i venceràs. Ja fa segles que funciona. Però també fa segles que algunes persones ho veiem venir.

Júlia Rosell Saldaña és docent d’intel·ligència artificial, escriptora cultural i veu posthumanista amb base a Barcelona. A través de la poesia, els assaigs i les narratives simbòliques, explora la condició digital i el futur de les intel·ligències. Més informació a https://linktr.ee/xadamai.