Tota la vida ens han dit que som una sola persona, que tenim una identitat fixa i que hem de ser fidels a aquesta essència. Però, i si això fos només una il·lusió? I si la nostra identitat fos més aviat un conjunt de parts en moviment constant?
Aquest article proposa veure la identitat com un eixam. Com un eixam d'abelles o d’ocells, no hi ha un centre únic, sinó molts punts que es mouen junts. Pensaments, emocions, records, hàbits… tot això forma part de qui som, però no estan quiets ni són sempre iguals.
1. La memòria no és estable
Moltes vegades creiem que si recordem el passat, és perquè som la mateixa persona. Però la ciència ha demostrat que la memòria no és un arxiu fix. Cada vegada que recordem, modifiquem el record. Tot i això, la memòria és l’únic fil que ens fa sentir continus en el temps.
2. El cos i la ment canvien
Cada set anys, gairebé totes les cèl·lules del nostre cos són noves. El cervell també canvia, igual que les emocions, les idees i les reaccions. Aleshores, què queda igual? Probablement, res. Però continuem dient que “som els mateixos”.
3. Els rituals sostenen la ficció
Els aniversaris, els noms propis i els perfils digitals són formes de reforçar la identitat. No la mostren: la creen. Tal com diu Judith Butler, el que fem una vegada i una altra construeix allò que els altres veuen com el nostre “jo”.
4. Una identitat eixamiforme
Veure’ns com un eixam ens ajuda a entendre perquè podem sentir coses oposades, tenir idees diferents o canviar d’opinió. L’eixam no té líder. Funciona per moviment coordinat. La identitat també pot ser això: una estructura viva i adaptable.
Aquest model encaixa amb les noves teories científiques i també amb el pensament posthumà. Ja no cal tenir un nucli intern per funcionar. Ens en sortim per interconnexió, flexibilitat i capacitat d’adaptar-nos.
5. Una nova ètica
Si som un eixam, la responsabilitat no consisteix a “ser fidels a nosaltres mateixos”, sinó a escoltar totes les parts que ens formen i a cuidar-les. Això vol dir viure amb les contradiccions i acceptar que canviar és part del procés.
Reflexió final
Aquesta proposta no vol donar una veritat definitiva. Vol obrir una finestra nova per entendre’ns millor. Potser la identitat del futur no serà dir “jo sóc així”, sinó aprendre a ballar amb l’eixam que som, amb consciència, respecte i llibertat.
Júlia Rosell Saldaña és docent d’intel·ligència artificial, escriptora cultural i veu posthumanista amb base a Barcelona. A través de la poesia, els assaigs i les narratives simbòliques, explora la condició digital i el futur de les intel·ligències. Més informació a https://linktr.ee/xadamai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada